Monzó ha anat evolucionant fins a resumir en ell molts dels progressos pictòrics de les avantguardes europees. El seu desig no és pas imitar-les, sinó que aprofita els elements que li semblen més vàlids per a aconseguir-ho, amb natural tendència cap a l'expressionisme com irònic i observador del seu entorn, fent representatius en la seva temàtica els seus pensaments i les seves emocions i aconseguint una vitalitat pictòrica i una notable valentia creativa que mai no s'esgota.
La seva obra adopta un llenguatge abstracte i expressionista centrat en el color i la forma, sense renunciar a la representació del món sensible.
Ha exposat entre altres a la Sala Comas (Barcelona), Crysties (Londres), ha estat guanyador del Premi Sala Parés, del premi Galeria Valentí i compta amb obra en col·leccions privades de tot el món.
