Durant mitjans dels seixanta i principis dels setanta Royo afegeix més dimensions a les seves habilitats de creació de decorats de teatre, il·lustració gràfica i restauració.
L'any 1968 va començar a exposar a Espanya i Portugal, concretament a Lisboa, Madrid i Barcelona. Amb la bona acollida de les seves obres a Madrid, Royo va rebre encàrrecs per a pintar els retrats reials del rei Joan Carles i la reina Sofia. Als 25 anys, Royo va començar a sentir un creixent desig de pintar la terra del seu naixement, per transmetre la llum, el color i la intensitat de València i la Mediterrània. Això va significar un nou enfocament i el canvi d'estil a la feina. A partir de 1980 Royo perfecciona el seu estil de pintura de la Mediterrània i exhibeix a l'estranger, sobretot a Londres, Brussel·les, Copenhague i París. El seu ús dramàtic del color i la "textura" li permet capturar els temes amb un toc únic. Es poden traçar paral·lelismes amb la tasca dels mestres europeus, per exemple, a "homenatge a la figura femenina" veiem la clara influència de Renoir i també se l'associa amb el mestre espanyol Joaquín Sorolla, amb qui comparteix el sobrenom "d'artistes de la llum".
