La passió per l'art naïf i l'activisme d'Isabel Pruna van ser més intenses arran de la mort del seu fill major, Miquel, que va morir de sida amb trenta-vuit anys. La seva labor d'activista, en la defensa dels drets socials i lluita cap a les discriminacions de les persones amb VIH/Sida, també ha fet que col·labori amb iniciatives socials i artístiques per a recaptar fons. La creació de punts de llibres i, sobretot, la confecció de tapissos brodats i artístics, per a conscienciar sobre aquesta malaltia i en record de les víctimes, han estat projectes primordials en la seva trajectòria. Amb un estil particular, la pintora realitza unes creacions artístiques úniques. En paral·lel a la seva trajectòria personal en el món de l'art, l'artista contribueix a mantenir també la memòria de la figura i obra del seu pare, el pintor català Pere Pruna.
Ha exposat a la Sala Llorenç, Àgora 3, Sala Roglan. Les seves obres en tapís s'han exposat en Jaén, Portugal, París d'entre altres paises.
