La seva obra es divideix en dos grans períodes. En una primera etapa reflecteix un expressionisme negre que abasta des dels seus inicis fins a 1980 i evoluciona cap a un marcat realisme que aconsegueix la màxima expressió en les seves obres amb palets i tintes.
Cabús va presentar diverses exposicions, a la Galeria K (Barcelona), en 1975; Palau Blau de Sitges (Barcelona) i Galiza Dorme Noia, a A Coruña, en 1973.
La segona etapa s'inicia amb el seu trasllat en 1983 a Serradell, caracteritzada per una profunda espiritualitat. En aquest període, comença les seves interessants col·laboracions amb el món del teatre i de la música. Al 1990, va col·laborar amb la companyia Bufons en el Museu Arqueològic de Cuenca. Realitza la Il·lustració del “Nou Mètode d'Ensenyament Musical infantil”.
Des de diferents tècniques, aquarel·les, tintes i olis, l'obra d'aquest artista avança cap a una investigació del mètode i de l'expressió. Plasma recòndits llocs, personatges únics, espais “numínics” que expressen tot el caràcter propi d'ambients molt peculiars.
Anselm Cabús ha realitzat nombroses exposicions i ha destacat pel seu gran domini de la pintura ràpida que li ha dut a guanyar diversos premis en aquesta modalitat a Catalunya i Aragó.
Actualment, està involucrat al costat de diversos col·laboradors en diversos projectes de forja contemporània, escultura en ferro i pedra.