Serrano va participar en les exhibicions anuals del Saló de Montjuïc de Barcelona, on va exposar per primera vegada en 1930 i va tornar en 1932 i 1933. En 1935 va participar amb tres obres, incloent-hi un retrat d'home i una natura morta. A causa de la greu situació política i social a Espanya en 1936, Serrano va decidir exiliar-se a França.
A París, Serrano va trobar suport i va poder seguir el seu camí artístic. Durant 1940, va treballar en la decoració de diverses cases a Barcelona i Madrid i va exposar en la Galeria Verdaguer de Barcelona en 1941. En 1942, va inaugurar una exhibició a la Casa del Llibre de Barcelona.
En 1944, Serrano va deixar el seu estudi en la Plaça Real de Barcelona per a instal·lar-se a Sitges, on va trobar un ambient més acollidor i va fer amics, com Montserrat Mirabent. Serrano també va formar part de l'equip redactor de la revista Destí en 1945. Durant aquesta època, va il·lustrar dibuixos per a publicacions com "Dafnis i Cloe".
La dècada dels setanta va ser una època d'alts i baixos per a Serrano, que va reflectir en els seus quadres. Malgrat els desafiaments, el seu amor per la pintura mai va disminuir. Serrano va deixar un llegat important en el món de l'art i el seu treball continua inspirant a noves generacions d'artistes.