L'expressionisme subiraquià és més formal que conceptual i s'aprecia, sobretot, en els cossos angulosos de cànon distorsionat i en el tractament de les textures, quan incorpora el grattage, no deixant mai llises les superfícies, fent-les rugoses i rústegues, per tal d'accentuar la capacitat expressiva de la matèria.
El 1950 Subirachs funda, amb els escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabé i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira, el grup Postectura, que es presenta amb una exposició i un manifest a les Galeries Laietanes de Barcelona. L'any següent el Cercle Maillol de l'Institut Francès li va concedir una beca per ampliar estudis a París, on va prendre contacte amb les darreres avantguardes europees i va conèixer l'obra de l'escultor britànic Henry Moore i de l'expressionisme va derivar cap a l'abstracció. Entre el 1957 i el 1960 Subirachs va iniciar la seva important aportació en el camp de l'escultura pública. Concretament, el 1957 es va instal·lar Forma 212, la primera obra abstracta emplaçada en un espai públic de Barcelona. El 1986 va rebre un encàrrec d'extraordinàries proporcions, la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, l'obra emblemàtica del genial arquitecte Antoni Gaudí. Subirachs va dedicar gairebé vint anys (1987-2005) al conjunt, que es podria considerar síntesi i culminació de la seva carrera escultòrica, integrat per més d'un centenar de figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze.
A més d'una notable projecció internacional, amb nombroses exposicions celebrades i obres emplaçades en ciutats i col·leccions de tot el món, cal destacar la presència de la seva producció arreu de Catalunya, amb diverses obres monumentals.
