L'obra de Núria Guinovart està vinculada a l'abstracció contemporània. Amb una tècnica personal, empra el ciment industrial com a base sobre la qual disposa diferents gammes de grisos, verds, blaus, blancs i morats. El ciment, a priori dur i fred, és aplicat en capes finíssimes que aconsegueixen expressar fragilitat i lleugeresa, amb el qual tant estableix contraposicions entre tècnica i material, com entre diferents efectes i textures. El resultat és elegant, poètic i subtil.
De vegades intervé el ciment amb petites incisions i diferents disposicions, amb els quals obté una gran riquesa en textures. També fa servir líquids oxidants i quitrà, amb els quals assoleix un color gris fosc, metàl·lic i brillant, que interactua amb els colors tènues i les textures suaus de la resta dels elements de les seves composicions. Aquests processos són arriscats i irreversibles. Sempre estan marcats pel temps que triga el ciment a eixugar-se, lapse on és necessària la intervenció de l'artista. Així, amb un llenguatge de formes senzilles i abstractes, sorgeixen espais silenciosos que desafien les dimensions, la profunditat i l'equilibri entre les formes que sobrevolen un espai neutral indeterminat, com una sort de nebuloses.
Ha celebrat nombroses exposicions a Barcelona, Sitges, Reus, l'Hospitalet de Llobregat i Girona, entre altres localitats catalanes, i també a Maó, i en exposicions col·lectives se sumen altres ciutats com París o Wingfield, Anglaterra.
Ha exposat a galeries molt destacades de Catalunya. Exposa a la Sala Parés des de 2009, i la seva pintura, la qual forma part de col·leccions de diferents països, és rebuda amb interès per part dels professionals, la crítica i els amants de l'art.
