En 1855, va ser nomenat professor ajudant de dibuix de figures a la Llotja, i en 1872, va ser nomenat professor titular de pintura decorativa i dibuix de teixits i estampats en la mateixa escola. Amb Bartomeu Ribó, va col·laborar en diversos projectes, inclosa la restauració i decoració del Cafè Cuyàs i diverses teles del Liceu, incendiat en 1861. També van restaurar o van decorar diversos edificis religiosos, com la capella de Santa Àgata del Palau Real Major.
A més, va dur a terme diversos projectes individuals, incloent-hi el paranimf de la Universitat de Barcelona, el Saló de descans del Gran Teatre del Liceu, les capelles del Col·legi de Santa Maria de Loreto, l'Hospital del Sagrat Cor, l'església de Montserrat, la Casa Erasme de Jover, la casa Estruch, la casa de Fernando Pugi, els esgrafiats de la façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i la casa de Xocolates Juncosa.
Malgrat estar malalt, va participar en la primera Festa Modernista de Sitges. La seva obra es troba en la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Jordi i en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. La seva filla Josepa també era pintora i va participar en l'Exposició Femenina organitzada per la Sala Parés entre 1896 i 1900.
