Pruna es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1921 va viatjar a París. Gràcies a una carta de presentació de Sebastià Junyer, coneix Pablo Picasso i de la seva mà tota la intel·lectualitat parisenca. Després de petites mostres de la seva obra, la Galerie Percier el 1925 presenta l'exposició Pruna pintures gràcies a la qual, coneix el director del Ballet Rus, Sergei Diaghilev, amb qui mantindrà una fructífera col·laboració.
Aquesta etapa és potser la més estimulant de la seva carrera, i per ella s'engloba Pruna a l'anomenada "Escola de París", encara que les temptatives avantguardistes són minoritàries en la seva trajectòria. Tot i això, l'artista va gaudir d'estima a la capital francesa.
Els anys vint i trenta es caracteritzen a l'obra de Pruna, per la seva expansió internacional, amb exposicions a Londres o Chicago, on guanya el Primer Premi del concurs que convoca l'Institute Carnegie de Pittsburg i el seu reconeixement progressiu a Espanya. El 1938 va participar en la Biennal de Venècia.
Pruna es va mantenir en paràmetres classicistes, en un estil derivat del "període rosa" de Picasso, el més amable i menys conflictiu.
Pel que fa a pintura religiosa, el 1954, l'arquebisbe de Tarragona li encarrega la decoració del Temple de Maria Reparadora a Barcelona, per al qual realitza un gran conjunt de murals, vidrieres i escultures i el 1961, el conjunt mural de la Sala Capitular del Monestir de Montserrat. El 1965, rep el premi de pintura Ciutat de Barcelona i al 68 la Clau de la Ciutat, procés que culmina amb el seu nomenament com a Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, l'any 1975.
La figuració de Pruna es caracteritza per la seva línia estilitzada i diàfana, i sintonitza amb la tornada a l'ordre posterior a la ruptura que va suposar el cubisme a França. Això permet comparar el seu art amb certs corrents europeus i ens el presenta com a avantguardista, però Pruna no va evolucionar i es va mantenir fidel a una figuració amable i sense risc, que amb prou feines va coquetejar amb un cubisme suavitzat per mitjà del modelatge naturalista. L'interès de Pruna es va centrar en el retrat i, sobretot, en la figura femenina, en forma de nus i escenes d'inspiració mitològica.
Està representat a importants col·leccions com el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
