Camacho va començar a guanyar-se la vida com a pintor en una casa de mobles i de decoració on signava els quadres amb diferents pseudònims segons els seus diferents estils, perquè tenia ànima de camaleó, li agradava transformar-se, disfressar-se i divertir-se. El seu art és exemple dels temps que va viure: el tardofranquisme i l'anomenada transició, el «destapi» i el descobriment de la llibertat d'expressió.
De la seva casa Barcelona, un pis al carrer Princesa prop del Museu Picasso, va passar a viure a Sitges, al carrer Sant Bartolomé. L'ambient cosmopolita i artístic de Sitges li va captivar, perquè ell era un somiador com Rusiñol, com Pepito Zamora, com Serrano i en aquest poble va trobar els amics i els amants, el desenfrenament i el relaxo. Va ser col·laborador de La Cubana, Companyia de teatre sitgetana, de les Delikatessen fins a Campanades de Noces. Jesús Camacho va formar part de la bohèmia sitgetana.
Va fer exposicions a Eivissa, a Mèxic i als EUA on va viure. A Sitges va obrir l'Estudi Camacho, al carrer de Santa Tecla i va ser uns dels animadors del Trailer, la primera discoteca gai en tot l'estat espanyol.
La generació a la qual pertany Jesús no ho va tenir fàcil, va ser un lluitador per la normalització del fet homosexual.
